Ulisses21

Un comentari a propòsit de la reflexió sobre si fracassa l’escola o fracassen les polítiques a ‘Un bloc educat’, de Francesc Raga.

Vam participar de l’organització del primer encontre TED a València, conjuntament amb la universitat politècnica. Això és com una marató de petites conferències, la durada màxima són divuit minuts per cadascuna, relacionades amb el coneixement, l’exploració de noves idees, i sobretot la provocació de debats enriquidors enmig de crisis econòmiques ben pregones, que afecten també a àmbits del pensament, la lògica i l’equitat, per citar-ne tres. Davant l’emoció de ser protagonistes virtuals de l’encontre, un petit equip de l’escola es volcà a preparar la jornada per atendre la seixantena de persones que s’hi havien inscrit. Del contingut del programa hi havia autèntics cracs, Ken Robinson, com n’hi havia de menys interessants, em guarde el nom, i tot plegat, personalment encara no sé destriar l’abast a curt termini. Però n’hi ha qui ha dipositat molta il·lusió i molt d’esforç i això ja és una metodologia en favor de l’escola i de gaudir del treball que fem. El mateix dia teníem una festota de por, que no acabàrem fins a la mitjanit, després de setze hores continuades d’escola: juntament amb la jornada TEDxValència, la jornada normal de classe, a més de jocs populars d’arreu d’Europa, l’actuació de la Nova Muixeranga d’Algemesí, la banda Folc Sona acompanyada per més de cent xiquets que formen el cor, exposicions, cinema i un recorregut per la cultura, l’art i la música d’Europa. Si no rebentàrem, és perquè el cor és ample i la lluna ens va respectar l’oratge. En favor de l’escola, naturalment.

*Post: algunes intervencions TED van ser enllaunades. Algunes tnein el rovellat de dos o més anys. I això, ni el Politècnic no ens ho va avisar. Encara peguen per poc professionals, algunes causes.

El mestre Célestin Freinet va escriure unes normes pedagògiques que va anomenar invariants. Fa un parell de dies que li pegue voltes, a aquestes idees tan senzilles i tan modernes de colp, perquè ens debatem a l’escola sobre l’avaluació, un tema clau i molt seriós, si és que volem saber què es cou en aquell procés d’aprendre i d’ensenyar. El professor Francesc Imbernon n’ha fet un estudi recent que ha publicat a Graó. Realment, les petites normes són una joia, llegides en aquest petit quadernet que va publicar l’editorial Estela de Barcelona l’any 1971, traduït per Miquel Adrover, dins la col·lecció biblioteca de l’escola moderna, i que conservem a l’escola com un tresor. Com que l’altre dia ja vaig copiar aquelles normes que algú va atribuir a Gates, no trencaré cap penitència si ho faig per aquestes normes del gran mestre que va ser aquell home senzill tan avançat. INVARIANT núm. 1: «L’infant és de la mateixa naturalesa que nosaltres.» Per tant, abans de jutjar un infant o sancionar-lo, feu-vos només una pregunta: al lloc seu, com podria jo reaccionar? I com actuàvem quan érem com ell?

Hem enllestit el primer dels grans claustres del curs. Amb una sorpresa final que no esperàvem: un dels debats més vius i actuals sobre l’educació, a partir de les reflexions aportades per Jordi i Sandra, que havien estat al curs sobre ‘Educació expandida i els nous entorns d’aprenentatge personalitzat‘, a Baeza, durant el mes d’agost. Ells no tenen manies d’aprendre, durant el mes d’agost.

De primer, el discurs de benvinguda als mestres, a l’equip que ha de fer de l’escola l’espai de convivència i aprenentatge durant l’any. Llegim Estellés, perquè ens afegim a la festa que dissabte farem a molts pobles del país, entre els quals Picanya i Benaguasil (alguns tindrem el cor dividit). I convidem a treballar perquè tothom es trobe a l’escola com a casa, que cap alumne no puga dir que no s’està a gust, que no és el centre del seu aprenentatge. És l’autoritat moral que ens deixa dir aqueixes coses, un segon dia tan cabdal com el primer, a un equip experimentat i jove a la vegada. Després lliurem un lligall de documentació, els horaris de reunions de cada dia fins al trenta de setembre, el calendari de les reunions grosses del curs, els temes de reflexió pedagògica que volem abordar enguany, els monogràfics que hem decidit que treballarem, el calendari amb les dates més significatives pel que fa a l’organització de grans esdeveniments, les responsabilitats majors i menors… Naturalment que un equip s’havia reunit durant l’última setmana de juliol per enllestir tanta documentació que facilités el treball dels mestres, que és molt i complex a partir d’ara. Però no és impossible ni desagradós, ben al contrari. Sense el treball previ i molta organització fóra impossible abordar l’arribada dels alumnes el nou de setembre. El treball de la coordinació de secundària i la cap d’estudis és per traure’s el capell. Per bé que són anys d’experiència, cada any s’han de preparar coses noves, projectes nous, noves innovacions, si volem garantir l’interés dels alumnes i donar resposta a tanta cosa com se’ns exigeix, a l’escola.
Solament que és el segon dia, però cadascú ja té la feina de l’any per endavant, per no perdre’s, per no avorrir-se, i encara amb espais de llibertat per triar noves vies, per experimentar, per acompanyar els seus i orientar-los a destriar l’excés informació per convertir-la en coneixement.
Sense bons equips fóra impossible, la feina d’aqueixa manera. Per això els finlandesos ens porten uns metres de distància. Ells preparen bé els seus mestres, l’escola té llibertat en la tria dels seus equips, i llibertat de destriar els currículums, allò que faran, com ho faran, sempre que els infants avancen, visquen des del respecte i l’autoestima, i per suposat, siguen centre de l’aprenentatge. A més, com moltes de les nostres escoles, els mestres tenen un compromís ferm per la formació contínua.
Amb aitals ingredients, el nostre arròs serà bo o molt bo, però no ens pot fallar.

A partir de les 19.00, l’escola cooperativa Gregori Maians de Gandia (La Safor), acollirà la tercera Nit de les cooperatives valencianes d’educació, que són dins UCEV. El debat i la presentació de les millors pràctiques, possibiliten un encontre final de curs harmoniós, lúdic i de treball després d’un curs més dedicant l’esforç i el coratge a favor de l’escola, i de l’escola cooperativa particularment. Enguany, l’escola gavina presentarà tres experiències de molta envergadura, que ja vam tenir la possibilitat de veure dins la nostra pròpia jornada d’innovació, corresponents a les tres etapes educatives, si ho volem dir així. A favor de l’escola, del protagonisme compartit entre molts mestres que avui ens escoltarem què fem per continuar aprenent plegats.

Els alumnes que ara són a quart de primària van nàixer en el 2000. El que és el mateix, els xiquets que van nàixer l’any 2000 ara fan quart de primària. Amb una miqueta de sort, aquests alumnes tenen mestres que van nàixer fa trenta, quaranta o més anys enrere. Alguns en la dècada dels cinquanta, supose que ja en queden pocs dels quaranta que siguen en exercici, n’hi haurà més dels seixanta i dels setanta, i una lleva esperançadora dels vuitanta, més preparats i joiosos de fer la seua feina que un gínjol digital. Esperem-ho. Entre les dues dates de naixement -de mestres i alumnat- n’hi ha tants canvis socials, tecnològics, i sobretot de conceptuals que afecten directament l’escola, que no voldríem posar-nos sinó en la millor de les situacions:

Aquesta vegada, l’escola sí que vol atendre els canvis; acceptar el repte de ser al capdavant, a primera línia del que passa al món. Prou de donar l’esquena, prou d’amagar el cap i de fer creure que no podem, que som una institució massa pesada, o excessivament carregosa, afectada de responsabilitats, per declinar la gran invitació que tenim davant els nostres nassos. Aquesta vegada, l’escola necessita liderar la societat que vol, no ha d’esperar que ningú no dicte com ho ha de fer, ha de ser capaç de participar sense embuts del propi futur, que és el futur de tot aquest alumnat que ara tenim a les aules, que ens demana valor, als mestres, a l’escola mateix.