Mostra de treballs a l’Espai d’art fotogràfic
El proper divendres dia 30 a les 20.00 hores, l’Espai d’art fotogràfic de València inaugurarà l’exposició en la qual es mostrarà els treballs fotogràfics realitzats pels seus alumnes al llarg del passat curs 08-09. L’acte servirà també per inaugurar el curs 2009-10 amb projeccions de fotografies tant d’alumnes de l’escola com de diferents fotògrafs. Bona ocasió doncs aquesta per conéixer un espai i unes propostes com les de l’espai d’art fotogràfic que vol ser lloc d’ensenyament i aprenentatge de la fotografia, punt de difusió i gaudi, així com espai per a la producció i l’intercanvi.
C/ Guillem Sorolla, 33 46001, València.
http://www.espaidartfotografic.com/
Cinema fantàstic a l’octubre
El Centre de Cultura Contemporània Octubre retorna a l’activitat amb noves i interessants propostes com Cinema fantàstic, l’exposició que mostra l’apartat dedicat a les pel·lícules de ciència ficció i d’aventures i que ja es va poder visitar, encara que sota un altre títol, a diverses mostres de cinema com la Setmana de Cinema Fantàstic i de Terror de Sant Sebastià, el Festival de Sitges o la Mostra de Cine Fantàstic Sci Fi de Madrid. Un recorregut per algunes de les pel·lícules del gènere més reeixides de les últimes dècades, que formen ja part del nostre imaginari col·lectiu. Maite Mínguez posseeix una de les majors col·leccions del món d’objectes relacionats amb el cinema. Maite, amb la complicitat del seu marit, Lluís del Val, president de la distribuïdora Manga Films, fa ja més de vint anys i a hores d’ara, compta amb un catàleg impressionat, integrat per vora dues mil peces de tot tipus. Una bona selecció d’aquestos objectes es podran veure a partir d’avui a les 20.00 h. i fins el 8 de novembre.
http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=921
Observatori 2009 (…o)
El Festival d’Investigació Artística de València ‘Observatori 2009′ celebra enguany el seu desè aniversari amb una aposta decidida per redescobrir el street art a través del grafit i un homenatge a les galeries valencianes que s’esforcen per difondre l’art contemporani més arriscat i actual. Al voltant d’una trentena d’artistes exposen les seues obres més innovadores i interactives fins el pròxim 27 de juny a les Reals Drassanes de València. En aquesta ocasió, el festival “redescobreix el carrer, que sempre ha estat un punt fort l’espai urbà, però ara es veu més intensificat” i adquireix la seua màxima expressió amb els grafits com nou llenguatge i codi d’expressió universal, i que artistes de prestigi del gènere com Blu, Jorge Rodríguez-Gerada i d’altres, pintaran a la Plaça Tetuan i el carrer Conde Montornés i carrer Nuestra Señora de las Nieves, dins de la secció ‘After the revolution’. També es busca interactuar amb el públic amb una sèrie d’obres que provoquen sons experimentals al tacte o que es perden entre jocs de llums, al costat de videoarts, fotografies, pintures, objectes transformats en escultures i fins i tot performances. A més l’exposició permanent, exhibició de dansa, una sessió de música experimental, diverses actuacions amb les últimes tendències de la música electrònica i el minimalisme sonor internacional i una instal·lació interactiva de caràcter digital completen el programa.
Però entre tanta modernitat, i el valencià? Una vegada més de manera subtil, com si no passara res, però intencionadament, la llengua desapareix de cartells, web,… únicament el residu del nom, la marca, com a mostra de patètic esnobisme: Observatori. Cau l’O d’aquest nom com va caiguent la llengua. Podríem plantejar-nos alguna iniciativa divertida per assenyalar a l’organització d’aquestos festivals el lapsus linguae, i en aquest cas indicar-los el xicotet detall de que se’ls ha oblidat l’O.
Charley Case a la Sala Parpalló
Dins la Sala Parpalló la secció nous mitjans sempre ens porta amb rigor propostes destacables dins el panorama audiovisual internacional. Des del passat dia 21 es pot contemplar la restrospectiva dels treballs en vídeo de l’artista belga Charley Case que, amb el títol Les Quatre Estacions, arreplega 22 obres des dels anys noranta fins a l’actualitat i que es complementa amb una instal·lació titulada Desquadratura composta d’una videoinstal·lació, caixes de llum i pintura al sòl. A nous mitjans ens conten que Case és un artista de caràcter multidisciplinar. És àmpliament conegut pel seu treball d’il·lustrador, com el realitzat per als periòdics ‘The Guardian’ i ‘Li Soir’, i per la seua obra gràfica, indissociable dels seus treballs en vídeo, fotografia, performance i instal·lacions. Tota la seua producció està caracteritzada per una preocupació per la humanitat i per la relació entre sistemes. La seua vida com nòmada li converteix en un cronista de la seua època ja que dibuixa, fotografia i filma tot quant veu, experimenta i sent, realitzant un treball ple de compromís social amb un segell molt personal, que aporta als seus documents una mirada lúcida i poètica. Som conscients que els treball de videoart sempre requereixen una mirada diferent, un temps distint, però al mateix temps creiem molt interessant que l’alumnat es puga apropar a aquestes mostres per entendre i experimentar que hi ha altres discursos visuals més enllà de la imagineria hegemònica de cert tipus de cinema i televisió. Ja ens direu.
http://www.salaparpallo.es/ficha_nnmm.html?cnt_id=1879
http://www.charleycase.be/
FotoSpaiGaNDia
El passat dijous 14 l’Associació Fotogràfica de la Safor va innaugurar la seua nova seu. L’objectiu de FotoSpaiGaNDia és promocionar l’art de la fotografia dels joves, afeccionats i professionals, facilitant-los un espai per a ells i així, a més, ampliar l’oferta cultural de la ciutat. La seu, situada al carrer Nogueres, compta amb una sala estructurada especialment per a exposicions fotogràfiques i per a la celebració de col·loquis, taules rodones i conferències. L’Associació Fotogràfica de la Safor reuneix a fotogràfs afeccionats de tota la comarca i amb la nova seu pretén crear un espai de trobada i reflexió de les comarques centrals valencianes. Altres iniciatives seran la d’institucionalitzar activitats en connexió amb altres esdeveniments fotogràfics com PhotoEspaña i promoure viatges en grup a espais on tinguen lloc esdeveniments rellevants relacionats amb la fotografia. FotoSpaiGaNDia es va innaugurar amb l’exposició Sentir de Xavier Mollà (Ontinyent, 1962), fotògraf autodidacta i professor de cursos de postgrau en les Universitats Miguel Hernández d’Elx i la Politècnica de València.
Cartier-Bresson al Museu de Belles Arts de Castelló
Henri Cartier-Bresson és un dels referents innegables de la fotografia de tots els temps. Considerat pels especialistes com el pare del fotoperiodisme va ser un dels fundadors de la prestigiosa agència Magnum. Ara, el Museu de Belles Arts de Castelló ens brinda l’oportunitat d’apropar-nos a la seua obra. L’exposició consisteix en una mostra retrospectiva, que conté 133 fotografies que abarquen un periode de més de 40 anys (entre 1932 y 1979) i que permet veure les diferents facetes de l’artista. Podrà ser visitada fins el 17 de juny. Per cert, com encara graviten a la nostra ment tantes i tantes imatges de Berlín d’on vàrem arribar dimarts hem triat aquesta captada per l’autor el 1963.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Henri_Cartier-Bresson
Chaplin a l’Almodí
Des del passat dia 12, un dels espais més suggerents de la ciutat de València, L’Almodí, acull una interessant i completa exposició sobre una de les icones i peça clau de la cinemaotgrafia de tots els temps, Charles Chaplin. “Chaplin en imatges”, patrocinada per l’Obra Social de la Caixa i comissariada per Sam Stourdzé es va inaugurar a París el 2006 i suposa una experiència visual en la qual es poden contemplar més de 300 peces entre fotografies, revistes, cartells i fragments de pel·lícules. Entre les peces inèdites que alberga la mostra destaca l’enregistrament que el germà de l’artista va realitzar durant el rodatge d’“El Gran Dictador” amb la primera càmera en color de 16 mil·límetres, el que permet veure una mena de ‘making of’ d’una de les obres mestres del setè art. Així mateix, s’exposa l’Àlbum Keystone’, denominat així pels primers estudis per als quals va treballar Chaplin. Cada làmina consta de fotogrames acompanyats d’un text manuscrit que recorda els arguments dels primers 35 curts en els quals va actuar Chaplin. També es pot veure “Carreres sufocants”, la primera ocasió en la qual va aparèixer el personatge de Charlot, el 1914. Altres curiositats que conté la selecció són un fragment de més de vuit minuts de “Llums de la ciutat” en el qual Charlot, únicament amb un tros de fusta, ofereix una demostració del seu humor; pel·lícules domèstiques de 8 mil·límetres a color; els àlbums de retalls de premsa de Chaplin Studios i obres que reflecteixen com Charlot es va convertir en una icona per als moviments artístics d’avantguarda. L’exposició es podrà visitar fins el 17 de maig.
Entrega de premis Tirant escolar 2009
Avui dimarts es viuran moments emocionants en els Premis Tirant. Coincideixen la gal·la inaugural d’aquesta onzena edició i l’entrega de premis dels Tirant Escolars. A partir de les 20.00 h. al Club Diario Levante. Per als guanyadors és possible que la nit es convertisca en el punt culminant i àlgid d’un procés de creació i treball segur que intens i il·lusionant. De vegades hem deixat entreveure ací mateix cert qüestionament d’allò que impliquen els premis. Cert és també que signifiquen un grau de reconeixment necessari a un treball possiblement infravalorat en el propi context educatiu. Ho penseu així o és una percepció errònia? A aquells que no obtingau premi, felicitar-vos per la tasca realitzada i animar-vos a no deixar de buscar, indagar noves formes de contar, entusiasmar-vos pel procés creatiu. Com diu Paco López al darrer comentari que ens ha deixat, endavant amb la creació! Per cert, ja és actualitzada la web del festival i es poden consultar les fitxes tècniques de les obres presentades.
Per altra banda volem destacar, d’entre la resta d’activitats paral·leles que s’organitzen als Tirant, l’exposició Silenci, rodem: la càmera del temps dedicada a un dels invents que més impacte cultural ha tingut al segle XX. Amb 114 anys d’existència, la càmera cinematogràfica ha patit múltiples variacions. Se n’han fabricat en diferents formats, atenent a les necessitats de cada època i als diferents criteris industrials i comercials. Des del domèstic súper8 al 70mm IMAX, les càmeres de cinema han servit per a contar tot tipus d’històries. En aquesta mostra es pot observar per exemple l’ARRIFLEX IIB, la càmera favorita de Woody Allen per a les seues produccions i la mateixa que van usar els alemanys per als seus noticiaris de campanya.
Exposicions de Clara Muñoz i Jaime Monfort
Ens agrada donar peu a conéixer l’obra de creadors que, al menys de moment, no participen d’espais expositius de caràcter tan institucional com puguen ser museus o galeries de renom, però que no per això les seues propostes deixen de tenir un caràcter suggerent. Es tracta de dues noves exposicions de fotografia, l’una innaugurada ahir dimecres i l’altra ho farà demà divendres. A la primera podem veure les imatges de Clara Muñoz, titolada en fotografia artística per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD). 17 Fotografies d’una sèrie original de 53 que conformen un projecte on l’autora mostra els paissatges industrials que envolten l’entorn de l’ésser humà. La sèrie és el resultat de llargues passejades per vies i camins solitaris cap a les fàbriques i els escenaris industrials de la ciutat alemanya de Kassel. L’espai expositiu, el Centre Jove del Mercat de Mislata.
La segona implica la revisió, de nou, de l’obra d’un amic de 400 colps i al qual ja hi vàrem dedicar un post a la seua anterior exposició. Jaime, apassionat de la fotografia, arriba per afecció i constància a aconseguir un estil propi i inconfundible en les seues imatges de 30×30. Ara i a partir demà, al centre de la ciutat de València, en el restaurant Al Pomodoro (C/Mar, 22).
Cops d’ull a La Coma
“L’apropiació de la informació i la seua transformació en coneixement per part dels ciutadans és un acte cultural. Per tant, l’accés sense distincions als mitjans d’expressió, tecnològics i de comunicació i la constitució de xarxes horitzontals enforteix i alimenta la dinàmica de les cultures locals i enriqueix el patrimoni col·lectiu d’una societat que es basa en el coneixement” [art.14 agenda 21 de la cultura]
El projecte Vistazos a La Coma va formar part d’una exposició col·lectiva a la casa de la cultura de Burjassot al 2007 i ara és possible tornar a veure’l fins el 20 de novembre al Centre Municipal de Joventut de Russafa. Diset veïns varen retratar La Coma amb una càmera de fotos per transmetre una mirada diferent del barri a la que ha sigut habitual al llarg dels anys. L’ànima del projecte que compta amb 34 fotografies és Raquel Villar, llicenciada en Belles Arts. Raquel va realitzar un projecte intergeneracional amb tres segments de població, jubilats, adults i joves, amb l’objectiu de superar els prejudicis que han marcat La Coma. A més l’experiència va servir perquè els participants reflexionaren en tallers de grup sobre tot allò que desitjaven expressar i el resultat de l’experiència. I tu, coneixes La Coma?























