11 Vídeo Jove · Concurs de curtmetratges d’Alella

Continuem amb la nostra tasca d’indagar en els diferents concursos i certamens audiovisuals per donar a conéixer aquells que compten amb secció per a joves o directament estan adreçats a ells/vosaltres. Atenció doncs al 11é Vídeo Jove · Concurs de Curtmetratges d’Alella 2010. L’organització explica que aquest concurs consisteix en la realització d’un vídeo, o siga, en viure l’experiència de rodar un curtmetratge amb pocs mitjans. Els joves han d’inventar una petita història i gravar-la en vídeo. Els objectius d’aquesta activitat són: estimular la capacitat creativa dels joves, mitjançant l’elaboració d’un projecte audiovisual que té diverses dificultats tècniques i organitzatives (redacció de guions, recerca de recursos per ambientar la filmació, etc.); afavorir l’ocupació del temps lliure amb una activitat divertida, sana i estimulant, i projectar les obres d’aquest concurs.

Si llegiu el contingut complet de les bases podeu veure que a la Categoria A (14-19 anys) hi ha un premi INSTI destinat a les produccions realitzades als centres educatius i que pot donar joc als diversos treballs que al llarg del curs passat s’han produït als instituts. La data màxima per a la presentació dels vídeos participants és el dijous 30 de setembre de 2010.

http://www.alella.cat/cat/serveis/joventut/concurs-video-jove.html

The Wilderness Downtown

Qui sap si fruit de l’exposició de la síntesi sobre el que va ser l’experiència #edupunkbaeza hem començat a generar noves connexions com aquesta. Conxin Jordà, mestra d’infantil, ens fa arribar via mail l’enllaç a un vídeo de You-Tube que ha trobat atractiu i interessant. El vídeo circula ja des de fa dies per internet i és motiu d’apunts i comenatris en moltes pàgines web i xarxes. I és que la proposta va molt més enllà del que és pròpiament un vídeo-clip. En aquesta ocasió es tracta d’un projecte combinat entre Google i el grup canadenc Arcade Fire per mostrar les possibilitats creatives de la nova versió 5 del llenguatge de programació html. Al vídeo un anònim corre pels carrers d’una ciutat. Allò novedós i realment sorprenent és que l’usuari que accedeix al vídeo clip pot triar en per quins carrers de quina ciutat vol que ho faça. La peça, creada per Chris Milk es fa servir de les possibilitats d’ interacció del clip amb les imatges de serveis de Google com Google Maps i Street Views vinculdes amb diferents finestres webs. A més, enmig del vídeo podem escriure i dibuixar sobre una postal que més tard podrem enviar als nostres contactes. En principi per poder fer-ho adequadament cal navegar amb Google Chrome. Tot i que amb altres navegadors com Firefox ja es pot tenir un resultat ben interessant la necessitat de recursos pot acabar per bloquejar momentàniament el navegador segons quins equips. Proveu.

http://thewildernessdowntown.com/

Videocreacions eacn · estiu ‘10

Amb el mateix títol que el d’aquest apunt hem creat un àlbum al canal 400 colps de vimeo on s’arrepleguen les 8 videocreacions realitzades per l’alumnat en resposta a una proposta de treball en el marc de la 15ª edició de l’eacn. Ja hem presentat algunes a la secció al seqüència de la setmana al temps que hem procurat rescatar de cada videocreació presentada aquells aspectes que trobàbem d’interés. De fet estem pensant crear una nova categoria: per què ens agrada. Trobem que és un interessant exercici el de pensar quins són els aspectes de qualsevol producció artística que ens interessen i ens agraden.

Així, abans de baixar la persiana de la secció fins a l’inici del curs vos deixem la videocreació que resultà elegida pel propi alumnat present a l’eacn com la que més agradà: “fruita fresca” de Marina Navarro (4t d’eso). La pròpia Marina comenta al seu blog: sobre una música que ens venia donada havíem d’incorporar la part visual (seqüència amb stop motion, fotografies, mòbilmetratges …). Jo vaig escollir aquesta última ja que la meua idea era fer una cosa estiuenca, mesclant colors vius (mitjançant la roba i la fruita) que estigueren en continu moviment.

http://vimeo.com/album/263448

De nou bocabadats per Blu

Cada nou treball d’aquest home ens torna a deixar bocabadats.

http://blublu.org/

Life in a day [tornem el dilluns]

Crear una pel·lícula a partir dels vídeos aportats pels usuaris arreu del món. Cada dia milions i milions de persones capten el món a través dels seus objectius. Imagineu que hi hagués una manera de reunir totes aquestes mirades, per seleccionar, juntar-les i modelar una història col·lectiva d’un sol dia a la terra. Doncs aquesta és la proposta de treball col·laboratiu que llança You Tube (100 milions d’usuaris únics diaris, només als Estats Units). És un històric experiment cinematogràfic que tractarà de fer precisament això: un document d’un dia vist amb els ulls de persones a tot el món. El 24 de juliol, tens 24 hores per capturar instants de la teua vida amb la càmera. Pots gravar allò quotidià, una sortida de sol, el trajecte cap a la feina, un partit de futbol veïnal, o allò extraordinari o més íntim com les primeres passes d’un nadó. Al darrere del projecte estan els realitzadors Ridley Scott i Kevin McDonald.

La pel.lícula s’estrenarà el 2011 al Sundance Film Festival, i si el teu material forma part del muntatge final, seràs acreditat com a co-director i pot ser un dels 20 participants seleccionats per assistir a l’estrena. El plaç per pujar els vídeos finalitza el 31 de juliol. Independentment que el material aportat arribe a formar part del metratge final de la pel·lícula, el vídeo romandrà al canal “life in a day” com a una càpsula del temps que li dirà a les futures generacions el que era ser viu el 24 juliol 2010.

A l’administrador del blog el 24 de juliol l’agafarà a Donosti gaudint d’una primer periode vacacional, amb bona companyia, en un marc incomparable adobat amb les notes del Jazzaldia. Així que tornarem a publicar a partir de dilluns.

http://www.youtube.com/user/lifeinaday

Per què ens agrada “the ring”

Per què és remescla. És portar una idea ja creada per altres al propi terreny de l’experiència; fer-la seua, reinterpretar-la i experimentar per oferir una nova visió per breu i senzilla que siga. També tinguérem oportunitat a l’eacn de comentar amb l’alumnat algunes pinzellades relatives al procomú, la creació col·lectiva i el paper dels joves i internet en les noves narratives. És ben senzill; nosaltres no he vist “The ring”, però la peça d’Anna i Laura ens ha mogut a llegir sobre la pel·li de la qual hem descobert que és un remake al seu temps de la pel·lícula japonesa “Ringu” (1998), així que han contribuït a generar i fer circular el coneixement. “the ring”, la d’Anna i Laura és tempo, només quatre imatges fugaces, tres plans amb una xica i un quart sense ella, intercalats en mig del negre evocador de la foscor. I és que en el cinema, i especialment en el de terror, tan important és allò que veus com allò que no veus.

Causar una escena

És estiu i tot i que no estem encara de vacances, ens permetem relaxar-nos una mica en el ritme de publicació. Avui comencem la setmana amb un divertiment d’aquestos que ens agraden tant, de nou de la ma del col·lectiu Improve Everywhere. I com a més té clares referències cinematogràfiques doncs l’hem trobat ben adient per a l’ocasió.

Es tracta de la darrera acció portada al metre de Nova York. A la seua última missió varen decidir reproduir una escena d’Star Wars en la qual Darth Vader i les seues tropes d’assalt troben la princessa Leia. Les abovedades i blanques parets del subway novayorqués així com les portes correderes dels vagons, van resultar molt evocadores a l’hora de generar la nova acció. Després, unes quantes hores entretingudes de planificació i coordinació. Humor i passar-ho bé amb gust i creativitat. Causar escenes per a la diversió organitzada aconseguint la satisfacció de comprovar com un vagó de metro ple d’estranys ‘tornen a la vida’ quan alguna cosa imprevista e hilarant succeeix. Realment per a prendre nota.

http://improveverywhere.com/2010/07/14/star-wars-subway-car/#more-1811

Per què ens agrada “llepolies”

Segona de les vídeocreacions realitzada per l’alumnat com a treball de caràcter lliure però repte al qual havien de respondre. De nou l’stop-motion com a elecció tècnica, segurament triada encara sota l’estela del treball presentat en el seu moment (edició d’hivern) per paulapé. Ens agrada llepolies per dir-nos que si el cinema està fet amb el material del qual estan fets els somnis, també podem fer cinema amb qualsevol altre material. Ens agarada l’opció tan plana i senzilla que a la vegda resulta ben evocadora de temps d’infantesa. Dolços somnis amb “llepolies”.

[les videocreacions que anem pujant les podeu veure al canal 400 colps de vimeo]

Per què ens agrada “en busca de l’ipod”

Ja hem comentat en que ha consistit l’activitat express de videocreació per a l’alumnat participant de la darrera edició de l’eacn. Com que estaven a punt de tancar la secció de la seqüència de la setmana esperant reactivar-la amb el nou curs encetat hem pensat que anirà bé tornar a projectar les peces realitzades en aquesta particular finestra. I comencem amb “en busca de l’ipod”, la proposta de Néstor Talaya (3r d’eso), un alumne no del tot familiaritzat amb la pràctica cinematogràfica o el llenguatge audiovisual, que tria una història ben senzilla però vet ací amb una planificació narrativa al nostre parer més que encertada.

Ens agrada la tria de l’enquadrament per a cadascú dels plans i com estan enllaçats: un primer pla general que situa l’espectador, un primer pla de l’ipod en picat i en moviment, de nou torna al pla general i canvia l’eix tot just quan agafa l’ipod amb la ma en un altre pla picat molt suggerent per la composició per finalment anar a un primer pla de l’actor (ell mateix) finalitzant amb la ma cap a la càmera. Intuïció narrativa, sintètica amb la distància adequada per mostrar la relació entre el personatge i l’objecte en una història que qui sap si ens vol contar que en aquestos temps, l’arca és l’ipod.

Juan Rayos ens escriu sobre el seu treball

Una nova edició de l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina ja està en marxa. I en farà ara un any que en el mateix context els participants tinguérem l’excel·lent oportunitat de conéixer de primera ma el treball de Juan González també conegut com a Juan Rayos. Interessats per les sues darreres creacions en vídeo al voltant de l’skate, les quals ja vos les vàrem presentar a 400 colps, li vàrem demanar si ens escriuria unes línies per explicar-nos alguna cosa al voltant del procés creatiu. I molt amablement Juan ans va enviar ja fa uns dies aquesta suggernet expliació que bé pot orientar a aquells alumnes que senten atracció per aquestes obres i per la creació audiovisual en general:

En els vídeos que estic treballant aquests darrers mesos he començat a fer servir la càmera de fotos Canon 5D Mark II en el seu mode vídeo. Un sensor d’imatge completa de 35mm i un arsenal d’òptiques a la teua disposició t’obren un ventall de possibilitats important. La veritat és que ha suposat un salt important pel que fa a les càmeres que he fet servir anteriorment… tot i ser conscient que la càmera no és el més important.

Aquest equip em permet treballar amb el control d’imatge que em dóna la fotografia, però portada al vídeo, acostant-se molt al look cinema… Però, al mateix temps, et permet una actitud molt freecinema, és dir, un equip mínim amb una inversió mínima i una autonomia màxima. És un plaer quan aconsegueixes aliar-te amb la tècnica perquè aquesta t’ajude en la teua capacitat expressiva en lloc de entorpir-te.

Amb el tema concret de l’skate estic realitzant diversos vídeo com a inici d’un treball més extens sobre el monopatí. Una cosa a mig camí entre la documentació i l’experimentació. La majoria d’aquests vídeos són sense paraules ni text, les imatges haurien de transmetre per si mateixes, més fins i tot en aquest cas, quan s’intenta reflectir sensacions, ambients, emocions i sentiments abstractes per als quals no sempre és necessària la paraula. Això no treu que faça altres vídeo com Conversant amb Caribbean, diametralment oposat, i amb un caràcter més documental i informatiu.

M’interessa un nou concepte de manera de visualitzar vídeos o treballs, no d’una forma lineal, un vídeo de 90 minuts amb principi, final i una estructura interna, sinó facetada. Per exemple un canal de Vimeo amb 10 vídeos que donen una visió sobre un tema des de diversos angles i plantejaments diferents. Es pot veure un de sol o anar seguint el collage amb el teu propi ordre. En qualsevol cas això és el començament d’un work in progress que encara necessita temps per definir i completar.

-·-

Des de 400 colps agrair una vegada més a Juan la seua grata col·laboració.