eGlia

Posted on Gener 25, 2012
Filed Under altres, educació | Leave a Comment

Ja fa un temps que vos volíem presentar aquest interessantísim projecte en el qual, el nostre company José Abellan ha pres part en el procés de creació. Tal i com la presenta ell mateix, eGlia és una plataforma que té com a objectiu principal instrumentalitzar i visibilitzar informació dispersa: és una radiografia d’informació complexa i dinàmica, conjunt d’objectes en el que @jfreire anomena ecosistemes d’aprenentatge. De aquesta manera, la plataforma eGlia és generada a partir de diversos usuaris mitjançant vídeos connectats, propis o no, generant un discurs no lineal amb la particularitat que cadascú d’aquestos vídeos pot incorporar dades adjuntes: enllaços a altres vídeos o pàgines externes. La xarxa de vídeos emergents és una xarxa líquida en si mateix, és a dir, una xarxa flexible i dinàmica on poder realitzar noves connexions no establertes prèviament sense el perill de caure en la dispersió. eGlia es construeix a partir d’uns nodes principals amb la possibilitat d’adjuntar informació a cada node, connectats entre si i als que se’ls ot afegir informació posteriorment. Aquesta informació pot ser des d’un nou vídeo contestant a un node principal fins un comentari en text o un conjunt de tweets amb un # hashtag compartit. L’usuari bàsic d’eGlia crea el seu propi recorregut d’aprenentatge i personalitza el nivell de profunditat que decidisca vertir a la plataforma. Aquest usuari pot complexitzar la seua interactivitat amb eGlia i formar part de la xarxa al tenir la possibilitat de generar contingut nou sobre els nodes principals, ja siga en vídeo, en text o en imatge.

eGlia és una abreviació d’electrònic i cèl·lula glia, terme que deriva del grec bizantí γλία, i significa “lliga”, “unió”. eGlia, projecte que va ser finalista als III Premis Internacionals d’Innovació Audiovisual de RTVE.es en la categoria d’educació, és aprendre ensenyant innovació audiovisual. I una mostra més de les grans possibilitats creatives que ens ofereix la xarxa i que bé poden tenir una aplicació pràctica en el treball d’aula: presentació de materials, treballs de generació d’arxius…

http://www.eglia.net/

Star Wars Uncut

Posted on Gener 24, 2012
Filed Under cinema, video | Leave a Comment

Fa poc més d’un parell d’anys, Casey Pugh (27 anys, extreballador de Vimeo) i Jamie Wilkinson van tenir una ambiciosa i original idea: versionejar Star Wars - Episode IV: A New Hope amb ajuda de qui s’oferís a la xarxa en un clar exponent del fenòmen anomenat crowd-sourcing, estratègia de creació col·laborativa a través d’internet. Per al muntatge la pel·lícula es va fraccionar en 473 segments de 15 segons cadascú i es va demanar als usuaris i fans de la saga que triaren qualsevol d’eixos moments i gravaren la seua adaptació mantenint-se fidels a la narrativa i la història originals. La resposta de la xarxa sigué massiva i entusiasta de manera que de cada fragment es varen rebre diverses propostes de diferents usuaris. És per això que els responsables de la producció varen crear un programa d’ordinador per reproduir automàticament el fragment de més audiència de cada escena i que recopila les escenes sobre la marxa, de manera que la pel·lícula pot canviar en temps real en funció de les qualificacions dels usuaris.

El projecte, que comptà amb el beneplàcit del propi George Lucas, va ser guardonat el 2010 amb el Premi Emmy al millor medi interactiu internet-ficció. Ara per fi i després que els seus creadors ho anunciaren recentment a twitter, ja és pot veure el resultat a la web del projecte o a You-Tube. Més de dues hores en les quals podem veure escenes de tot tipus, animació per ordenador, stop-motion amb Lego, recreacions en cartró, actors no professionals… en un evident exemple de que la xarxa ha modificat radicalment els paràmetres del consum i la producció audiovisual. Que la força vos acompanye!

http://www.starwarsuncut.com/

Josep Alfaro: Transient

Posted on Gener 23, 2012
Filed Under fotografia | Leave a Comment

En mig de les mobilitzacions també estem pels amics. I Josep Alfaro, a més d’un magnífic fotògraf, ho és. Per això fem extensiva la seua invitació a visitar del 24 al 31 de gener la seua exposició que baix el títol Transient, tindra lloc a Las Naves de València. Moda i fotografia, més concretament la cara oculta del procés creatiu en la indústria de la moda, la tasca del dissenyador i els estats anímics pels quals travessa abans, durant i després de tirar endavant una nova col·lecció. Aquesta sèrie de fotografies immortalitza aquests moments d’espera, angoixa, paciència i nervis.

http://josepalfaro.com/

21 de gener: #mésrespecte

Posted on Gener 21, 2012
Filed Under educació | Leave a Comment

Hui, de nou, eixirem al carrer. Per l’escola, l’ensenyament. Demanarem més qualitat, més respecte, més dignitat, més valencià. Farem sentir la nostra veu, la d’escola valenciana per fer veure que n’estem farts, que ja va bé. Que no estem disposats a assumir més retalls doncs no s’empassem els dogmes com si res. Que anem tots plegats, mestres, alumnes, famílies. Que hi h un altre país i que front a la prepotència, creativitat. Com han fet els i les alumnes de l’IES Álvaro Falomir amb la seua desfilada de mantes i flassades a preu de rebaixes. A aquestes alçads ja sabeu per què ho han fet; només volíem sumar-nos i aplaudir la imaginativa resposta.

Premi de Proposta didàctica a través del cinema

Posted on Gener 20, 2012
Filed Under cinema, concursos, educació | Leave a Comment

Nosaltres ja estem de nou en marxa amb la preparació d’una nova edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. I és en aquest moment que donem amb aquesta convocatòria que d’una manera o altra haurem de valorar. L’Associació CinemaNet, que el passat mes d’octubre de 2011 va organitzar a Madrid el I Congrés de Cinema i Educació, convoca per al’any 2012 un premi per a professors que apliquen el cinema a les aules, amb el propòsit de fomentar entre els educadors la utilització del cinema per a la formació en valors.

L’objectiu permanent de l’Associació CinemaNet és la promoció dels valors humans, socials, cívics, familiars i educatius en el cinema ia través del cinema. A l Ir Premi de Proposta didàctica a través del Cinema, que és com s’ha denominat tècnicament el premi, podran concórrer tots els professors i educadors, a títol personal o en equip, que proposen una experiència educativa de cinema en qualsevol nivell o àmbit d’educació. Els treballs s’han de presentar abans del 30 d’abril. Es donaran tres premis, dotats amb 1.000, 500 i 300 euros, respectivament, i amb els diplomes corresponents. Els treballs premiats seran publicats en línia. El jurat estarà format per persones de reconeguda solvència en el món educatiu i per experts en la utilització del cinema a les aules. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a l’octubre, en el curs de la Jornada de Cinema i Educació que se celebrarà a Madrid. Les bases completes del premi i la direcció per enviar els treballs poden consultar al web www.cinemanet.info.

La doctrina del xoc

Posted on Gener 18, 2012
Filed Under cinema, educació | 1 Comment

Ens trobem en una situació tan extrema que necessita ser explicada. L’escola ha d’ajudar a interpretar el món quan el món mateix és ja l’escola. Pot ser la situació com a docents pot resultar abrumadora en intentar de traslladar-la a l’alumnat. Però per això el vídeo, el cinema, la xarxa constitueixen grans eines que ho faciliten.

The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism, es un llibre de 2007 de la periodista canadenca Naomi Klein on denuncia el capitalisme del desastre. El llibre és segons l’escriptor galeg Manuel Rivas, un toc d’alerta ètic de l’autora del cèlebre No logo, aparegut el 2001, una mena de manifest revolucionari i mordaç contra el poder de les supermarques i l’esclavitud del consumidor. Del que tracta ara és de les tècniques de submissió a la globalització. El mètode tradicional ha estat l’anomenada política “del pal i la pastenaga”, encara que els pobles poden comptar en la seua història molts pals i poques pastenagues. Seria molt alliçonadora una Història dels Pals. El que anomenem memòria històrica és, en el fons, una memòria de pals, el record rebel pels pals impunes. Ara el pal és el xoc. El pal virtual. La producció sistemàtica d’intranquil·litat, de pell de gallina [llegir-ne +]. El 2009 els cineastes Michael Winterbottom i Mat Whitecross varen filmar el documental The Shock Doctrine i actualment la pel·lícula es pot veure completament a la xarxa.

Nosaltres a més i per complementar el document i el material per al debat hem afegit a la columna central una entrevista realitzada al programa Singulars de TV3 al filòsof i activista històric de l’esquerra italiana Franco Berardi autor entre d’altres del llibre que vos recomanem La fàbrica de la infelicitat i del qual vos podeu descarregar, a l’enllaç, la versió en pdf. Hui mateix parlàvem amb una companya de si és necessari insistir en la necessitat de polititzar més les aules i facilitar l’alumnat els mitjans per començar a situar-se en la complexitat de la situació actual. I com que Berardi diu que l’enemic és l’incornformisme, nosaltres volem continaur contribuint en la nostra mesura a superar-lo.

Taller de Cinema amb Javier Rebollo a l’EACC

Posted on Gener 17, 2012
Filed Under cinema, formació | Leave a Comment

Sempre ens trobem en determinats moments del curs i en funció de diverses circunstàncies que ens costa més actualitzar. I som conscients que el format bloc difícilment tolera aquesta dilació. Així que vos demanem una mica de paciència i esperem tornar a la nostra regularitat. Idees i projectes no en falten però passen necessàriament perquè siguen compatibles amb altres obligacions. De fet, quant que ens agradaria aprofitar -sempre ho diguem- les ofertes formatives tan increïbles que en l’àmbit del cinema proposa l’EACC. Com és el cas ara, del Taller de Cinema amb Javier Rebollo.

Per a Javier Rebollo no hi ha diferència entre filmar i viure, entre viure i amar. Considera que no es pot filmar allò que no s’estima, o és molt difícil. Per a ell, com per a la majoria dels directors que admira, de Renoir a Ozu, d’Otar Iosselani a Joâo César Monteiro, d’Aki Kaurismaki a Buster Keaton, de Nicholas Ray a Charlie Bowers, per anomenar cineastes que són bons bevedors com ell, el cinema és una prolongació de la vida. Al llarg del taller, Reboll (re)pensarà amb els assistents les pel·lícules que li han ensenyat l’ofici de viure la vida i l’ofici de filmar les seues. Pel·lícules narratives i no narratives, curtes i llargues, independents i dependents, velles i noves, habitant-les des del misteri de la seua forma i materialitat i no com a excusa didàctica. Aprofitant la seua última pel·lícula en marxa, El muerto y ser feliz, [el vídeo pertany al seu making off] en fase de postproducció, compartirà el seu «mig fer», amb els seus dubtes i processos; perquè, a vegades, l’inacabat, l’esbós, és més bell i útil que la perfecta obra acabada que, com deia Valery, té una mica de fracàs.

El taller s’impartirà del 27 de febrer al 2 de març en horari de 16.00 h. a 20.00 h. de dilluns a divendres. El preu de la matrícula, 30€, és més que accesible com per, si tens la possibilitat d’anar-hi, ni pensar-se-ho!

Showcase noves formes de producció audiovisual a València

Posted on Gener 12, 2012
Filed Under formació, video, xarrades | Leave a Comment

El proper dijous 19 i divendres 20 tindrà lloc a València la Conferència final del projecte Sostenuto. L’esdeveniment servirà com a plataforma per comunicar, transferir i difondre els resultats del projecte Sostenuto, dut a terme durant els últims tres anys en el marc del Programa Med. El principal objectiu de la conferència és defensar la importància de la cultura com un factor clau en la transformació política, social i econòmica que Europa haurà de sotmetre per garantir un futur més sostenible i inclusiva per a tots els seus ciutadans, ciutats i regions. I dins de l’esdeveniment, i com a part que més ens interessa, tindrà lloc el Showcase (aparador) Noves formes de producció audiovisual a València. Coordinats per Francesc Felipe es donaran cita a Las Naves persones i col·lectius capdavanters en la realització i producció audiovisual a València en diferents àmbits. El vídeo d’acurada factura que acompanya l’apunt, és la forma visual de presentar el programa. Nosaltres vos el deixem per escrit amb els enllaços oportuns. Per cert, pot ser en una propera edició podrà estar 400 colps?

09.30 - Introducció Francesc Felipe, coordinador del Showcase Noves formes de producció audiovisual a València.
09.45 - Jesús del Ramo, director de Bon dia Comunicació
10.00 - Miquel Francés, Director de Taller d’Audiovisuals de la Universitat de València
10.15 - Juli Esteve, director d’InfoTelevisió
10.30 - Esteban Algaba, Presdident del Cluster Audiovisual Valencià i Intermedia Fresh Thinking.
10.45 - Jose Ignacio Pastor, president d’Acicom.
11.00 - Coffee break
11.30 - Compartir dóna Gustet. Pioners del micromecenatge.
11.45 - Col·lectiu Melderomer. Audiovisual i viralitat des de la Universitat
12.00 - Barret TV. Des de la interactivitat audiovisual.
12.15 - La Taca. La música en valencià i l’audiovisual.
12.30 - Pot de Plom Tv. Veriueu-ho. L’humor en el nou audiovisual valencià
12.45 - Projecte Ovidi Montllor. Produir des de la comunitat.
13.00 - Orson West. Producció des de la perifèria
13.15 - Faules Produccions. La democratització dels mitjans.
13.30 - Menara Produccions. L’emergència global.
13.45 - Fòrum debat.

La inscripció al showcase és gratuita.

Manifest EOI: 10 idees per aprendre en obert

Posted on Gener 10, 2012
Filed Under educació | 1 Comment

A 400 colps tancàvem el trimestre passat i el 2011 amb el reportatge sobre la 1ª Trobada audiovisual de joves. A l’apunt al qual el presentàvem, intentàvem explicar de manera ben sintètica el plantejament que sustentava l’exercici realitzat pels alumnes @claralabero @emparmarttinez @marcmayor i Clàudia Ballesteros de 4t d’eso de l’@escolagavina. Ja hem donat compte en vàries ocasions que bona part de la filosofia que ens inspira prové de col·lectius com @zemos98 o persones com @tiscar, vicedegana de cultura digital de l’EOI, l’Escola d’Origanització Industrial de Madrid la qual tinguérem ocasió de conéixer en l’entrega dels Premis Edublogs 2010. Amb Tíscar Lara hem coincidit també en diversos àmbits de formació com el curs sobre Edupunk a Baeza o la jornada “Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals” celebrada el maig passat a Barcelona. Va ser precisament en aquesta jornada on tinguérem l’ocasió de conéixer amb detall el seu concepte d’aprendre als marges, en relació a tot allò que aprenem en contextos no formals però que tan valuós resulta pel desenvolupament personal, professional i l’adquisició de competències. Doncs bé, ara precisament l’EOI, centre que aposta clarament per l’educació en obert, publica un Manifest que a nosaltres ens aporta el nivell de concreció necessari per tot allò que amb la pràctica de la Trobada audiovisual de joves volíem transmetre i aconseguir. Ací el teniu traduit amb introducció inclosa:

En tot context social no és casual que l’escenografia del treball sigui un reflex i al mateix temps un dinamitzador de la configuració de l’ensenyament. En la societat industrial, tenir tancats els alumnes en l’”escola” servia a un model educatiu basat en l’exclusivitat de l’accés a la informació i a la replicabilitat de grups massius a escala. Es desplegava per tant una representació molt similar a la producció en sèrie de la fàbrica. En l’economia del coneixement, provocada per la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’organització dels processos productius està generant al seu torn demandant canvis en les formes de treballar i en conseqüència també en les maneres d’aprendre. Una de les diferències principals d’aquest pas de societat industrial a digital té a veure amb la propietat d’ubiqüitat que transforma la visualització dels temps i espais en què ambdues realitats succeeixen: més enllà de la fàbrica i més enllà de l’escola. En EOI assumeixen el repte de transformació educativa amb un Manifest que es publicarà en el proper número de la revista Arbor CSIC i que inclou deu idees per aprendre en obert

1. L’escola és una plataforma. L’escola és un lloc obert on es propicia la interacció. La generació de valor es mesura per la capacitat d’atreure talent.

2. L’aprenentatge es suporta en valors globals i sostenibles. EOI propugna una visió ètica dels mercats. La sostenibilitat econòmica, social i mediambiental teixeix el procés d’aprenentatge de les competències i habilitats professionals.

3. Emprenem. Fem, després som. Separar l’aprenentatge de la realitat, o si més no de la pràctica en la qual s’insereix, limita l’experiència fins anul · lar. Cada alumne és diferent.

4. El món és l’escola. L’aprenentatge es produeix de manera expandida en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Només hi ha una realitat que integra les experiències presencials i digitals.

5. Aprendre és compartir. Aprenem des dels fets i des de les emocions. L’aprenentatge col · lectiu enriqueix les visions de la realitat. La diferència, la diversitat, és la primera font de riquesa i creativitat.

6. Els continguts ens presenten, les dades ens acrediten. L’únic control possible de la qualitat i actualitat dels continguts formatius és la seva pública discussió. La transparència és una qüestió de principis.

7. La pantalla transforma l’experiència d’aprenentatge. Les tecnologies ens permeten humanitzar i singularitzar l’aprenentatge. Com més digitalitzem el diàleg i l’accés a la informació, més important són els espais físics de relació.

8. Del diàleg amb el client sorgeixen les necessitats. Com més talent involucrem en la identificació dels cursos i en la definició dels seus continguts, més a prop estaran de les necessitats reals del mercat laboral i d’adaptar a les seves tendències.

9. L’escenari és global, la realitat és local. Les competències vinculades al territori són determinants per a la competitivitat global. La proximitat al client i la singularització dels productes determinen creixentment la demanda.

10. Innovació social, innovació moral. Les principals oportunitats de negoci a les que ens anem a enfrontar en els propers anys provenen de les necessitats de fer el món més habitable i garantir la seua sostenibilitat.

Centres com l’EOI i persones com Tíscar ens assenyalen un camí que pot resultar-nos de gran interés per orientar-nos front a les necessàries transformacions que en l’educació s’han de donar. Nosaltres prenem nota i el seguim, i vosaltres?

Decàleg d’edició avançada de vídeo amateur

Posted on Gener 9, 2012
Filed Under video | Leave a Comment

Nou any i seguim. Hem carregat piles, tornem amb molt il·lusió i entre d’altres, hem aprofitat les vacances nadalenques per fer revisió d’aquells apunts que un dia volguérem publicar i no ho férem. És el cas d’aquesta proposta tan útil com interessant per nosaltres, tan obsesionats per facilitar als joves eines, recursos, maneres, que potencien la seua creativitat. Escrivim l’apunt moments després de veure una nova entrega del programa Redes (reposició) entrevistant el Ken Robinson per parlar al voltant dels secrets de la creativitat. I caram, bé que tenim comprovat que els telèfons mòbils, paradigma del que s’anomena convergència mediàtica, són possiblemnt l’eina amb més potencial que diàriament tenen a les seues mans.

Decàleg d’edició avançada de vídeo amateur és un recurs didàctic de Territori Móvil (TM), un programa d’alfabetització audiovisual i digital desenvolupat per “Casi tengo 18″, associació que es dedica a fomentar la diversitat cultural a través de projectes que tinguen com a base la participació activa de la societat civil, centrant-se en els i les adolescents i treballant amb ells i elles directament. Territori Móvil era un programa d’alfabetització mediàtica i digital dirigit a adolescents, posant a la seua disposició eines, metodologies i conceptes relacionats amb la producció i difusió d’informació i continguts audiovisuals, però sobretot, per desenvolupar la seua capacitat crítica i criteri propi. TM pretén fomentar una entesa dels mitjans de comunicació, no com un canal unidireccional, sinó com un espai conversacional, o d’anada i tornada. Basant-se per a això en l’aprenentatge per mitjà de l’experiència pràctica i la participació activa. TM es presentava com una multiplataforma (tallers, web, televisió) en desenvolupament, on el telèfon mòbil esdevenia la principal eina de treball.

Al decàleg trobareu tota una sèrie de consells ben pràctics perquè els apliqueu als vostres projectes audiovisuals. Des del “abc de l’edició de vídeo” fins alguns trucs més espectaculars al servei d’allò que vulgueu explicar. Són senzilles idees Do It Yourself amb les qual aconseguireu potenciar els vostres mòbilmetrajes.